Moeraki boulders (Oamuru) 070211

Mouteki boulders (Oamuru) 070211, originalmente cargada por Crispis photo.
Aquestes mandonguilles gegants no són ni culs de foca, ni fòssils de bolets prehistòrics ni ous de dinosaure. Simplement són pedres, pedres quasi absolutament esfèriques que s'amunteguen a la platja de Moeraki. La seva formació és similar al procés de formació d'una perla. Quan una ostra nota un gra de sorra que li molesta, comença a secretar nacar per aillar-lo i de forma natural, a causa de l'acumulació de diverses capes, les perles acaben sent esfèriques. En aquest cas, partícules acumulades en el sediments marins van iniciar la precipitació de calci i carbonats al voltant seu fa uns 65 milions d'anys. El posterior descens del nivell del mar i l'erosió de l'aigua i el vent han permès que afloressin a la superfície tot mostrant aquesta capritxosa distribució.
Més fotos a l'enllaç "Otago" 

Roxburgh 280111

Roxburgh 280111, originalmente cargada por Crispis photo.
Per si encara no us ho havia dit, una de les millors coses de Nova Zelanda són les postes i les sortides del sol. Crec que es podrien considerar un espectacle, i de fet ho són. Degut a la dinàmica del clima, que et permet gaudir de totes les estacions en un sol dia, la varietat de formes dels núvols i els tons de la llum són infinits. 

Christchurch 190111

Christchurch 190111, originalmente cargada por Crispis photo.
Aquesta és la icònica catedral del centre de Christchurch fa un mes enrera. Ara lamentablement està completament en ruines igual que el 80% de la ciutat després del terratrèmol del passat dimarts. Aquest no era el primer cop que passava... just a principis de setembre un fort terratrèmol (7.1) va sacsejar la ciutat provocant força danys als edificis i infrastuctures, així que aquesta segona rèplica (6.3) al produir-se més aprop ha acabat de rematar la feina que el primer va començar. La veritat és que per aquí no es parla d'altra cosa... la gent està desallotjant la ciutat perquè no tenen aigua ni electricitat. És una situació força crítica però tot el país s'ha volcat en l'ajuda. Una de les altres conseqüéncies del terratrèmol i per sort menys dramàtica és que al glacier Abel Tasman, zona propera a l'epicentre, s'ha desprès un bloc de gel d'entre 33 i 49 tonelades. El fet va ser enregistrat gràcies a un excursionista que es trobava a uns 5km de la zona en el moment del desprendiment, que va poder notar el fort tremolor que va provocar la caiguda. 

Sperm whale 160111

Sperm whale 160111, originalmente cargada por Crispis photo.
A Kaikoura vaig decidir tirar la casa per la finestra i també apuntar-me a un tour per veure sperm whales (catxalots), però és clar, comparat amb l'experiència dels dofins, doncs la veritat és que vaig tornar una mica decepcionada, i sobretot marejada com una sopa. També és força interessant fer el tracking al voltant de la Peninsula de Kaikoura, que et permet passar a través de granges que rodegen la costa (principalment pastures). Una de les coses que sovint passen en aquest país de ramaders és que la majoria del territori són propietats privades, i això a vegades et priva de veure certs punts que són força interessants...sobretot a la costa. 
Més fotos a l'enllaç "Kaikoura"

dusky dolphin

dusky dolphin, originalmente cargada por Crispis photo.

Una de les atraccions turístiques de Kaikoura és nadar amb dofins. Massa temptador com per no fer-ho... Els dofins s'alimenten mar endins durant la nit i tornen a la costa cap a la matinada, així que cap a les 7 del matí és la millor hora per fer un banyito i interaccionar amb els més curiosos. Realment és una sensació q no és pot explicar amb paraules, s'ha de viure. L' únic que us puc ensenyar són algunes fotos que vaig fer amb una càmera d'aquelles reutilisables, però malauradament se'm va encallar a la meitat del carret. Els dofins que hi ha per Kaikoura són els dusky dolphins i medeixen uns 160 cm. Molt bonics.

Kaikoura 130111

Kaikoura 130111, originalmente cargada por Crispis photo.

Kaikoura és el paradís de la fauna marina. La península de Kaikoura s'endinsa cap a l'oceà fins a apropar-se a uns 80km del canyó de Hikurangi, que arriba a profunditats de gairebé 4000m. Degut a aquest descens tan bèstia, els vents i les marees ajuden a que els nutrients aflorin cap a la superfície i la concentarció d'animals marins és espectacular. Dofins, foques, albatros, pardeles, petrells...i balenes. De tan en tan es poden veure orques, però la més comú és el cachalot o sperm whale. La van anomenar així perquè els primers que la van estudiar van trobar una bossa d'oli molt gran al cap i es van pensar que era esperma. Evidentment quan van veure que les femelles també la tenien es va acabar la teoria. Aquest oli serveix com a caixa de ressonància per captar els ecosons.

Pancake rocks (Punakaiki) 120111

Pancake rocks (Punakaiki) 120111, originalmente cargada por Crispis photo.

La West Coast, des de Westport fins Haast em va sorprendre gratament. Alguns kiwis diuen que és el millor lloc del món... si més no val la pena passar-hi. Les muntanyes acaben abrutpament sobre la linia de la costa i gràcies a l'acció del vent i de l'aigua es poden veure unes formacions rocosses força originals. Les més famoses són les Pancake rocks, i tot i que els geòlegs saben més o menys com es van formar (són acumulacions de sediments marins, pedra calcària) encara no es coneix exactament el procés de formació de les capes.
Més fotos a l'enllaç "Any nou, illa nova"

Pupu springs (Takaka) 110111

Pupu springs (Takaka) 110111, originalmente cargada por Crispis photo.

La gent amb qui he anat parlant al llarg del viatge em deia que la illa del sud és més maca que la nord, i la veritat és que tenien raó. El paisatge aquí és espectacular. Els Alps, les costes, els fiords...és més salvatge, agreste, inhòspit... i la varietat és increible. També hi pots trobar les aigües més transparents del món (o això diuen). Pupu springs són les deus de les quals brolla aquesta aigua que diuen que es tan clara que pots veure-hi fins als 60m de profunditat.

Wellignton 301210

Wellignton 301210, originalmente cargada por Crispis photo.

Una anècdota. Estàvem en un bar menjant unes "curly chips" quan de sobte se'm va acudir fotografiar l'ambient. Era un lloc bastant curiós, ple de llums de colors, cartells... i els cambrers anaven semidisfressats. Bé doncs resulta que justament li vaig tirar la foto a l'home que seia al costat meu. Com podeu veure se'n va adonar i em sembla que no li va agradar massa perquè al cap de 5 min ell em va tirar una foto amb el seu mòbil. Ojo por ojo y diente por diente.