La West coast es troba entre el sempre enfurismat mar de Tasmània i els pics dels Southern Alps. És un lloc particularment espectacular i degut a les condicions climàtiques i geogràfiques és l'únic lloc del món on en aquesta latitud es troben glaciars tan aprop del mar. En una altra època els glaciars dominaven la zona però ara només en queden 2: el Fox Glacier i el Franz Joseph Glacier. Val la pena donari un cop d'ull encara que el dia sigui plujós (que és força sovint). Si més no sempre pots saludar el ranger que està perpetuament vigilant el glaciar.
Més fotos a l'enllaç "Fiorland & West coast"
sábado, 9 de abril de 2011
Manapouri power station (West arm) 230311
El 1963 començava la construcció de la central elèctrica de Manapouri amb l'objectiu de proporcionar electricitat a una fàbrica de fondre metall. Una obra èpica per diversos motius: el lloc on es troba situada (entre el llac Manapouri i el Doubtful sound) només és accessible a través de vaixell, i d'altra banda no és una central com les demés. En aquest cas es troba en una caverna excavada en el dur granit dels fiords a 200 m de la superfície del llac Manapouri. Dos tunnels de 10 Km canalitzen l'aigua provinent del llac cap al mar després de caure per un desnivell de 25 m i passar per les turbines de la central. Una obra d'engineria força costosa i perillosa... La foto representa una de les explosions que van realitzar per obrir els tunnels, però es veu que es van passar una mica amb la dinamita. També és força curiós passejar-se pels tunnels que condueixen cap a la central, ja que és l'únic lloc de Nova Zelanda on es circula per la dreta enlloc de l'esquerra ( la companyia americana que la va construir es volia sentir com casa).
viernes, 8 de abril de 2011
Doubtful sound 230311
Els fiords es troben al sud-oest de l'illa, i la veritat és que és força espectacular veure com les muntanyes recobertes completament de dens bosc es submergeixen sota l'oceà. Ademés com que es una zona molt humida moltes de les vessants drenen l'excés d'aigua en forma de cascades. Però el que em va semblar més bonic és el tipus de bosc que creix per aquí. Es diu beech forest, i no són res mes que faigs, però el seu aspecte es ben diferent de la família de faigs de l'hemisferi nord. Al separar-se la pangea els faigs de l'hemisferi sud van evolucionar pel seu compte, i la veritat és que formen un boscos força densos, amb formes impossibles i tots recoberts per una catifa de molses que podries utilitzar com a matalàs.
Stewart island 210311
Una de les millors postes que he pogut veure va ser anant de camí cap a un punt remot de l'illa per veure Kiwis. A Stewart island és on es troba una de les poblacions més grans de kiwis de tot New Zealand, ja que per sort els erminis ( un dels principals enemics del kiwi) no ha aconseguit colonitzar aquest indret. Els Kiwis són actius a la nit, i com que no hi veuen gaire els pots observar de ben aprop sota la tenue llum d'una llanterna. Tot i així no i va haver foto possible, això s'ha de veure en viu.
Més fotos a l'enllaç "Stewart island"
Més fotos a l'enllaç "Stewart island"
Ulva island 210311
Stewart Island és la més gran de les illes d'un petit arxipièlag situat al sud de l'illa Sud. És un lloc molt tranquil habitat principalment per pescadors. La major part de l'illa no té carreteres, així que és un bon lloc pel trecking, ja que l'extensa xarxa de camins que recorren l'illa et pot tenir ocupat des de algunes hores fins a 10 dies. És un bon lloc per veure aus marines, i si et passeges per la petita illa d'Ulva island (sanctuari d'ocells) descobriràs els weka, uns ocells que no volen però que són molt curiosos, com la majoria d'ocells que trobaràs per la zona, que no presenten cap mena de por als intrusos ja que la illa esta lliure de depredadors.
Curio bay (petrified forest) 190311
The Catlins és una area poc poblada que es troba al sud-est de l'illa sud. Una carretera escènica et porta a través d'accidentats paisatges costers i exhuberants boscos temperats. Aquesta zona rep la major part de les tempestes que és formen al sud, per tant la mar aquí és brava, fet que atreu molts surfistes però que també ha provocat molts accidents maritims al llarg de la història. S'hi poden veure pingüins, albatros...i lleons marins entre els més destacats. També és curios passejar-se per un dels boscos petrificats més ben conservat del món. Aquests fossils daten del jurassic quan Nova zelanda estava unida a la Godwana (fa 180 m.a.) i tot i que pots veure el que sembla un tronc caigut, o l'escorça d'una abre el que toques és pedra.
Més fotos a l'enllaç "The Catlins"
Més fotos a l'enllaç "The Catlins"
jueves, 7 de abril de 2011
Nugget point 190311
Deep, relentless forces
buckle the layered land
Hiding bays and beaches between
long, low folds of mountains
With rugged rocky headlands
butting into the sea
Waipapa point 200311
Abans de començar a treballar, he aprofitat per fer una setmana de carretera i manta, aprofitant que l'estiu ja s'acaba i que la feina m'espera gairebé a l'altra punta de l'illa sud. Així que posant a prova la resistència del meu cotxe fent aproximadament uns 1500 km en 8 dies, he baixat fins a la punta sud de l'illa i després he pujat fins Blenheim tot passant pels fiords i els glaciers que hi ha a la West coast. El temps m'ha acompanyat i també la sort ja que el cotxe no ha tingut cap problema. Un dels alicients del viatge era poder dormir en paratges tan remots com els de la foto...jejeje, sí mama he dormit al cotxe enlloc de dormir a hostals, però és lo que es porta per aquí entre els viatgers pobres. Hi han zones de camping que el departament de conservació facilita per les furgonetes i les carabanes i són molt barats. Lo millor és que no hi ha ningú que controli si pagues o no, tot depèn de la teva honestedat, i de si tens suelto...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)